Uep com anam! avui L'amo sabaté

are actualitza l'amo sabaté! b are vos xerraré de sa nostra llengo i e dit llengo baléà despres d'haver visitat un blogspot dun atlot que so a currat ve faré copiar i pegar i que sapigueu q es video i lo de antes moros que catalans u e posat jo, l'amo sabaté au idò mirau axò vos resutarà raro i que sapigueu que esteim totalment a favor de que a ses illes se xerri sa llengo autoctona, es Baléà

Sa llengo baléà Sa nostra llengo baléà, més coneguda còma mallorquí per allò de que fins a n'el 1873 Baléàs éra es réyne de Mallorca, ês una llengo poc coneguda a tots es nivells, y a s'actualidat, ademés, arreconada y refuada p'es nostros governans y dirigens culturals interessads en convertí a Baléàs en part d'un invent d'es sigle XX enomenad "Països Catalans".Però, per poc qu'estodiêm sa nostra llengo baléà, comprovam totduna qu'ês independent de sas demés llengos romànicas.Sas cualidats principals que fan d'es Baléà una llengo única son: qu'ês una llengo dolsa com es Grèg; qu'ês espresiva, ês concisa, rica en vocabbles, sonora y apte per espressà colsevol casta d'afèctes, sensacions, idèas y sentimens.Ês dolsa perque no té cap sò ni veu forsada, ni sílabas en sas cuals hajan de sonà sensa vocals, moltas de consonans plegàdas com socseyêx emb s'Alemàn. Tampoc té veus com sas "h" aspiradas de s'Àrabé o de s'Inglês. No té sons nassals ni sas mitjas "u" de sa llengo francesa. Totas sas veus que compònen es Baléà son naturals y fàcils de pronuncià. Parêx una llengo féta a posta per no cansà es pulmons, no fé passà péna a n'es músculs de sa boca y gargamélla.De qu'ês concisa mos basta per provarhó, fé notà qu'ês una llengo de sas més abundans emb monosílabos, tant o més que s'Inglês. Ademés perque colsevol còsa se vulgui espressà, eu pod fé valendsê de paraulas pròpis y justas, sensa necesidat de tení que valersê de voltas y frasses compostas per espressà una idèa colsevol.Ês rica emb diminutius y aumentatius: ,gran, grandot, grandolàs, grandíssim, petit, petitêt, petitèu, petitó, petitonêt, petitonèu, petitoniu, petitíssim, moxêt, moxingo, moxot, moxarro, etc.Ês rica emb paraulas varians d'una matéxa còsa, per donà a conexe sas séuas petitas diferèncis, com per eczemple, cuand plòu. Que pod essê: cama d'araña, brusquina, brusqueta, brusca, brusca moral, engana pastós, aygo de bimbolla, aygo de canal, aygo de sahó, aygo forta, aygo a portadoras, aygada, arruxada, aygo batuda, etc. etc.Per un altre llog, se llengo baléà conté unas cèrtas partículas que sustituyexen y simplifican en gran manéra ets advèrbos. Sa combinació d'aquestas curtas partículas abrevía moltíssim una oració. Sa paraula "en" que significa en priméra acepció artícul masculí singulà, eu convertim emb un pronom que sustituyêx generalment a un sustantiu; eczemple: cuand entre dos se xèrra d'una còsa determinada y un diu a n'es que esposa s'assunto: "jo en teng" o "jo en fas" . Equival a di: "jo teng d'axò qu'estam ralland." o "Jo en fas d'aquets objèttes qu'en fêym menció."Aquesta llengo no coneguda ni apreciada p'es séus pròpis usuaris, té encara moltas altras béllesas y riquesas; y entre sas principals està es de tení Participis masculins y femenis, ja que noltros axí dêym: "en Juan ha partid" ; "na Juana ha partida".Podría trèure encara més rahons, y totas bònas y convincens per fervós veure que sa llengo baléà es un idioma que reunêx totas sas cualidats que desitjarsê pugan. Però per acabà d'una, y perque vejêu lo molt que val sa nostra llengo fêys una traducció d'un tros de pròssa o d'una poesía en Baléà, a colsevol altra llengo romànica, y llévad d'alguns cassos cercads a posta, vos trobarêu per norma general que, perque lo traduíd tengui es matex sentid que s'original, haurêu d'empleyà més lletras y paraulas que sas que han estadas mesté p'es Baléà.

vos deix sa seva web x si la voleu visitar http://esllogbalea.blogspot.com/2007/09/sa-llengo-bal.html